La dona al Mediterrani antic serà la temàtica de Tarraco Viva 2027

L’any vinent es durà a terme del 3 al 16 de maig sota la nova direcció de Julio Villar
El director del festival, Magí Seritjol, amb el nou director, Julio Villar, a la cloenda del ‘Tarraco Viva 2026’ (Arnau Pérez de Tuleda – Acomunica – Tarraco Viva)

Aquest diumenge a la tarda s’ha celebrat la cloenda del Festival Tarraco Viva 2026, amb la representació del darrer acte ‘Per què Roma?’ on s’han detallat els innumerables motius pels quals la història antiga, i la de Roma en especial, és, ha estat i serà rellevant per a les nostres vides. En acabar la representació, l’actual director del Festival, Magí Seritjol, ha fet uns breus parlaments i seguidament ha donat pas al nou, Julio Villar, qui, junt amb el conseller de Patrimoni, Nacho García, han anunciat les dates i l’eix temàtic per al 2027.

El conseller ha apuntat la importància del festival i ha anunciat que s’han superat les xifres de l’any anterior, amb més de 80.000 persones, “un públic cada vegada més fidel i exigent amb les converses, monòlegs i conferències que els oferim”. Segons Seritjol, qui s’ha acomiadat molt satisfet i alhora emocionat, “els espectadors han aconseguit que la nostra ciutat sigui un referent, per a la gent que li agrada la història, per a la gent que li agrada la filosofia i en general per a la gent que vol saber d’on venim i cap on anem”.

2027: ‘Les dones i la societat al Mediterrani antic’

Julio Villar ha volgut posar de manifest “el repte de tirar endavant i fer créixer Tarraco Viva” i ha presentat la pròxima edició, la 29a, que es realitzarà del 3 al 16 de maig del 2027 i on ‘Les dones i la societat al Mediterrani antic’ és la temàtica escollida. En aquest sentit, es donarà veu a la vida de les dones del món antic i la seva relació amb les societats del Mediterrani, una edició que ajudarà a entendre les desigualtats actuals i enriquirà la interpretació històrica, aportant noves preguntes, fonts i perspectives que la historiografia més clàssica no sempre ha tingut en compte.

Les dones del món antic treballaven, feien política, criaven fills i filles, i vivien. I per entendre millor la nostra pròpia societat —com construïm el gènere, la família, el poder— cal mirar-les de nou. La història de les dones i la història de gènere no són una addició marginal al relat històric, sinó una eina imprescindible per comprendre’l en tota la seva complexitat. L’aproximació a la vida de les dones del Mediterrani a l’antiguitat ens tornarà un retrat més complet i real de tota la societat a Roma, Grècia i l’antic Egipte.