HIDROGEN VERD

EL FUTUR PEL SUD DE CATALUNYA per Xavier Sabaté

Les comarques de Tarragona són les grans proveïdores d’energia de Catalunya (la provinent de l’urani i del petroli però també de renovable) i les grans fabricants de productes químics.

Això suposa milers de llocs de treball estabes i de qualitat i un percentatge molt alt del PIB provincial. Si aquests sectors no canvien, els hi queden pocs ants de vida perquè les nuclears han de tancar en pocs anys i la química ha de deixar d’usar combustibles fòssils i contaminant com fins ara. Així de senzill. I per canviar es necessiten un seguit d’accions que depenen d’ells, evidentment, però també del territori i de decisions polítiques dels governs de Catalunya, d’Espanya i d’Europa.

Necessitem instal·lar molta energia renovable, perquè generar hidrogen precisa de molta energia i que aquesta sigui barata. Si no la fem a prop i en grans quantitatsm el preu de l’hidrogen no serà competitiu

Un dels dos grans canvis que s’han de produir correspon al terreny de l’energia: la implantació massiva d’energia renovable i el seu emmagatzematge. Substituir tres reactors nuclears i tres cicles combinats supose molts molins a terra i/o al mar, moltes plaques fotovoltaiques i molts metres cúbics d’hidrogen per tenir en reserva per quan no hi hagi sol ni vent.

L’altre gran canvi, pel que fa a la química, és l’abandonament dels combustibles fòssils (petroli i gas) i usar biogàs, altres gasos sintètics i hidrogen. És a dir, combustibles que no contaminent i no perjudiquen la salut dels éssers vius del planeta. Els acords internacionals preveuen reduccions molt significatives d’emissions i els terminis cada cop són més curts.

O sigui que necessitem hidrogen verd pels dos grans canvis que hem de fer al Sud de Catalunya. I ha de ser verd – provinent de fonts d’energia renovable – i no gris com el que s’itilitza ara – provinent d’energies contaminants -. Així que també necessitem instal·lar molta energia renovable, perquè generar hidrogen precisa de molta energia i que aquesta sigui barata. Si no la fem a prop i en grans quantitats, el preu de l’hidrogen no serà competitiu. I s’ha de decidir ara, perquè és ara que s’està planificant el futur de la química i de l’energia.

S’ha de tenir clar. NO hi haurà més química al Camp de Tarragona ni a les Terres de l’Ebre si no és verda. Tampoc no hi haurà més energia si aquesta no ve de fonts renovables, bàsicament del sol i del vent. A les nostres comarques tenim línies per transportar electricitat. Les volem aprofitar o les desmuntem?

Per tant, és imprescindible una actitud social favorable a la implantació d’energia renovable. A altres indrets d’Espanya i d’Europa no hi ha les reticències que trobem en alguns indrets de casa nostra. A Alemanya tenen instl·lada deu vegades més potència solar que nosaltres, tenint un trenta per cent menys d’hores solars. Austràlia ha projectat un cable de 3.500 kms fins a singapur per a vendre la seva electricitat renovable sobrera i ha arribat a acords amb Alemanya, Japó i Corea per exportar hidrogen verd. Es parla quela Península Ibèrica podria ser un bon reservori d’energia i d’hidrogen per a altres països eurpeus. En resum, necessitem molta renovable i també per produir hidrogen bàsicament a partir de l’electròlisi de l’aigua.

Les elèctriques també han de canviar d’actitud per aconseguir més consens social i permetre que en el nou sistema energètic entrin en el negoci els ens locals i, fins i tot la ciutadania dels llocs on es vulguin implantar, per facilitar la seva participació i, en definitiva, que una part del negoci energètic sigui compartit.

La Universitat Rovira i Virgili ha fet un pas enadavant impulsant una Plataforma d'Hidrogen amb la pretensió de constituir-se en un "Hidrogen Valley"

I és que quan els Parlaments (el de Catalunya ja ho va fer fa tres anys i aviat el d’Espanya) aproven lleis que fixen per al 2050 ser 100% renovables vol dir que a les nostres cases ja no cremarem gas fòssil com ara, ni farem servir cotxes de gasolina o diesel.

Però també que tot el sistema productiu i el transport usaran només energies no contaminants. En aquest sentit, el transport, sobretit el oesant que inclou el marítim i l’aeri, deixaran d’utilitzar derivats del petroli i passaran a consumir biogasos i hidrogen. Estem, doncs, davant el final del petroli com a combustible. I en aquest sentit. el Port de Tarragona ha de començar a preveure que les importacions de petroli disminuiran molt, donat que és una de les fonts principals dels seus ingressos.

COm també a nivell residencial: s’acabarà de cremar gas fòssil i dièsel com fins ara per passar a electricitat i biogasos, gasos sintètics i hidrogen.

Cal un acord ampli de totes les institucions polítiques, econòmiques i socials. Del territori i dels governs de Catalunya i d’Espanya, per recòrrer un camí que aquests darrers anys ja han iniciat altres territoris i altres països. Ho necessitem especialment les comarques anomenades de la “transició justa”, aquelles que ha de compensar la substitució de centrals de carbó i nuclears. Dit més cruament, els sectors químic i energètic del Port de Tarragona estan amenaçats. La bona notícia és que es poden adoptar mesures per preservar la seva salut. Però han de ser urgents i radicals.

La Universitat Rovira i Virgili ha fet un pas endavant impulsant una Plataforma d’Hidrogen amb la pretensió de constituir-se un “Hidrogen Valley”, el qual està ben encarat perquè ja compta amb més de seixanta empreses i institucions. La URV, com en d’altres ocasions, assumeix un lideratge que potser no li corresponia i que és molt d’agrair.

Les comarques del Sud de Catalunya tenen en la transició energètica i química una gran oportunitat: poden disposar d’energia renovable suficient com per obtenir de la natura una energia competitiva; tenen talent acreditat en la URV i en centres de recerca química com l’ICIQ i d’energia com l’IREC, i disposen d’empreses competitives i persones treballadores que demostren dia a dia una competència envejable.

Serà també la manera de contribuir a la neutralitat climàtca el 2050, que vol dir que ja no col·laborarem a augmentar la temperatura del planeta que tants perjudicis ens porta a la salut i a tota la biodiversitat que ens envolta.